Presentació

Aquest bloc es va iniciar com a llibre clàssic, per imprimir en paper, però ateses les dificultats econòmiques —un llibre amb fotos és força car— i de distribució —al nostre país, és difícil que duri gaire més de 15 dies a les llibreries—, vaig decidir passar-me a una edició virtual.
La primera idea va ser fer un web clàssic, i encara no la descarto quan estigui acabat, però el format de bloc permet, d’una banda, interacció amb els lectors, i d’altra un treball progressiu que es pot anar modificant sobre la marxa.

Alguns elements emprats per fotografiar les imatges del bloc

Idees

Hi ha diverses idees prèvies en la concepció d’aquest bloc:

• El tema són problemes adreçats a exercitar el cervell. Com la gimnàstica no competitiva que té com a finalitat posar-se o mantenir-se en forma, però que ella mateixa no és l’objectiu. Per aconseguir això d’una manera agradable, cal que els problemes despertin alguna mena d’atracció, des de l’aspecte visual, el repte intel·lectual, la satisfacció de la curiositat, les possibilitats de reptar altres persones. En negatiu cal fugir de tasques pesades o repetitives seguint el meu lema per a estudiants: “Més val pensar cinc minuts que estudiar una hora”.
• Basat en imatges, normalment fotogràfiques. Si és possible, foto que il·lustra el tema la faig amb elements casolans. Força vegades aquesta foto és falsa, manipulada, si necessito més daus dels que tinc, o unes fitxes amb una determinada inscripció, ho aconsegueixo per via informàtica, però intentant sempre mantenir l’aspecte fotogràfic. En altres casos les il·lustracions seran directament dissenys d’ordinador, potser amb fons i ombres per donar-los un cert aspecte més viu.
• Molts temes seran dels clàssics en les matemàtiques recreatives, però també n’hi haurà força de collita pròpia, en particular tots els relacionats amb la llengua catalana.
  De totes maneres, amb els temes clàssics, pretenc donar enfocaments mínimament originals, ni que sigui en la presentació de les qüestions o la informació addicional.
• Aniré afegint les solucions dels problemes. No d’una manera immediata o a la mateixa pàgina per evitar que el lector les miri sense voler. I amb aquestes respostes obertes a comentaris i aclariments.
• De problemes n’hi haurà de tota mena, fàcils, difícils, d’idea feliç o de solució més sistemàtica. Però a priori no ho indicaré, com en la vida real on mai no sabem la dificultat que acabarà tenint una nova tasca que emprenem. De totes maneres el nivell de coneixements requerits no superara els de la ESO, vull dir que pot ser necessari conèixer l’àrea d’un triangle, o les operacions bàsiques amb una calculadora, però no, en principi, trigonometria, logaritmes o integrals.
• Vull fugir, també, dels plantejaments academicistes: Això —desgraciadament— no té res a veure amb els programes escolars de matemàtiques. Ni per la banda “asèptica”: “Sigui A el conjunt de tots els…”, ni per la banda “infantiloide”: “La Marta i en Pep tenien dos gatets…”
• He descarta la idea de fer qualsevol mena de competició. La mena de problemes d’aquest bloc serveixen per superar-se un mateix, no tant per competir amb les altres persones. No hi ha cap necessitat de veure qui, en un comentari, soluciona el primer un problema, ni estar pendent de terminis de resposta ni res semblant. El resultat final d’aquest bloc ha de ser com un llibre que es pot llegir començant per qualsevol capítol i fins i tot mirar les solucions quan ho creguem oportú.
• En aquest darrer sentit, els comentaris els entenc més com una col·laboració per comunicar-me errades —de concepte, lingüístiques, gràfiques…—, demanar-me aclariments o fer suggeriments.
• Un criteri important per seleccionar els trencaclosques és que continguin elements de sorpresa, contraris a la primera intuïció. Sovint, aquest element de sorpresa és que la solució que quan es coneix, resulta més fàcil del previst.

Objeccions

Sóc conscients de les objeccions que a diferents nivells i en diferents àmbits  planteja una iniciativa com la d’aquest bloc:

• “Això no entra en els programes educatius”
  Com si els programes educatius fossin perfectes o inamovibles. Si el tema d’entrenar la ment i ensenyar a pensar no entra en els programes educatius —que hi entra poc—, és que tenen una carència molt greu.
• “És massa difícil per a mi”
  No és aquesta la idea. Segurament és com la persona que va per primera vegada al gimnàs, i es troba que no pot fer deu flexions seguides, de cap de les maneres, li fa mal, se li acaben les forces… però al cap de quinze dies ja en pot fer vint sense dificultats. Tot és difícil si no ens hi posem.
• “És que a mi ningú no m’ha ensenyat a fer això”
  Aquesta és “la mare dels ous”. Un bon problema per aprendre a pensar no és mai un problema que ens hagin ensenyat com s’ha de fer, això s’anomena exercici encara que sovint s’empra la denominació errònia. Sovint un problema és pedagògicament interessant encara que no el puguem resoldre, l’important, com deia Kavafis, és que el camí sigui ple d’aventures i de coneixences.
• “No tinc temps per a aquestes coses”
  Malauradament això pot ser cert, encara que, tornat a l’exemple del gimnàs, aquí no hem de sortir de casa, ni canviar-nos, ni dutxar-nos cada vegada… trobar un quart d’hora a casa és molt més fàcil que trobar temps per a la immensa majoria de les activitats socials.
• “Jo sóc de lletres”
  Posant-me cínic… I és que els de lletres no heu de pensar?
  Els problemes “de lletres”, en general tenen l’inconvenient que cal molta més informació prèvia per posar-s’hi que els de matemàtiques. Si jo dic, “Troba un personatge de Rodoreda que tingui un parent fuster”, per solucionar la qüestió cal llegir o haver llegit prèviament molt; però si la qüestió és “Busca un número que en multiplicar-lo per 5 tingui les mateixes xifres”, es pot partir pràcticament de zero, no calen coneixements previs més enllà de saber multiplicar, i això ho sap fer tant algú de ciències com de lletres.

 Llicència

Aquest bloc es presenta sota llicència Creative Commons, això vol dir que tot el seu material es pot copiar, traduir, transformar, emprar en qualsevol altre projecte fins i tot comercial… Amb un parell de condicions:

• Atribució: S’ha d’esmentar l’origen del material i l’autor. Per posar un exemple, un a fotografia es pot incloure en un anunci o un catàleg comercial, però necessàriament hauria d’incloure una nota d’autoria i de llicència.
• Compartir per igual: això vol dir que si s’empra qualsevol part d’aquest bloc en una altra obra, ha de ser amb la mateixa llicència, no es permet que aquest material s’inclogui en un llibre on posa allò de “prohibida la reproducció total o parcial…”

En particular, de manera legal, tot aquest material es pot imprimir —directament o adaptat— per a ús escolar, i fins i tot es pot cobrar per ell.

Què en trec jo, com a autor, d’aquesta llicència?

Molt fàcil, publicitat. Per drets d’autor —cobrar per la reproducció de l’obra— en aquest país no s’en pot treure gairebé mai res. Més val posar-ho fàcil a qui vulgui fer servir el material, a canvi de ser esmentat i enllaçat.

En definitiva, si per escriure un llibre quasi mai no es cobra res decent, per fer un curset, taller, conferència, exposició o similar, sí. Si esteu interessats en alguna d’aquestes coses, escriviu-me al correu que hi ha a la secció de contacte.

Conclusió

En definitiva, aquest és un bloc dinàmic amb voluntat de llibre, un projecte a mig termini que pot evolucionar de moltes maneres.

A un mes d’haver començat el bloc, hi havia sis problemes penjats i quatre solucions. En tinc força més d’escrits o amb les imatges ja fetes —algunes les podeu veure a l’apartat imatges encara no emprades—, i en esquema més d’una cinquantena. La idea és arribar a aquesta xifra de problemes abans de plantejar-me si continuar o si canviar de projecte.