Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polifigures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polifigures. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de març del 2011

20: Manquen peces

Problema 20
El mètode inductiu consisteix en observar les propietats comunes a una sèrie de dades, obtenir una llei que les generi, i generalitzar a altres casos.
No és in mètode infal·lible, com ho podria ser el deductiu quan partim de d’observacions certes, sinó que sempre deixa la possibilitat que la llei amagada darrera les observacions sigui més complexa, que hi hagi excepcions que no hem vist o que les dades no siguin representatives de la totalitat del problema.
En el conjunt de peces de la il·lustració —només els fons de suro és una fotografia— hi manca potser alguna peça.

53 peces d’una determinada col·lecció
Esbrinar quantes i les seves formes es pot aconseguir pel mètode inductiu.
Primer cal estudiar propietats en comú de les peces observades, separar les rellevants de les circumstancials, a continuació descobrir una llei general que les descrigui i, finalment, generar totes les peces possibles amb aquesta llei i veure quines manquen a la imatge.
Naturalment que mai no podem estar segurs de què és el que hi manca, igual les peces són arbitràries, per exemple eren les que hi havia en una determinada caixa en la que més a més hi havia un dau i un peó d’escacs, mai no ho podríem esbrinar amb la informació disponible. Però no, aquí cal emprar la navalla d’Occam i trobar una regla senzilla i no arbitrària —que no deixen de ser criteris subjectius.
Trobeu com són la peça o peces mancants.

★★★ COMENTARIS ★★★

dissabte, 5 de març del 2011

17: Sudoku amb daus

Problema 17
El sudoku és un trencaclosques que més que plantejar problemes de difícil solució, d’idea feliç o de complicacions de càlcul, ens pot ajudar a aprendre a fer les tasques sistemàticament, a cercar la manera de fer-les ràpid o a mantenir la concentració per tal d’evitar errors.
A part de la forma clàssica del sudoku de 9×9, dividit en 9 quadrets de 9 caselles, n’hi ha força més, que si bé poden ser diferents en forma, comparteixen la mateixa metodologia de solució.
Una de les variants consisteix en no fer les zones quadrades.
És el cas del problema que presento aquí:
Un rectangle de 6×12, dividit en dues meitats de 6×6, i gràficament realitzat amb daus.

Sudoku amb daus… amb alguns punts esborrats
A cadascuna de les columnes, a les mitges files —del quadrat de la dreta o de l’esquerra— o a cada conjunt de sis daus contigus del mateix color, hi ha d’haver els sis valors possibles del dau, des de l’1 al 6.
Els dotze conjunts de daus de cadascun dels colors, són dotze dels trenta-cinc hexominós, escollits a l’atzar. S’entén que la divisió central de la figura en dos quadrats de 6×6, no els afecta, només serveix per distingir la mitja fila de la dreta de la de l’esquerra.
Podeu esbrinar tots els valors de les cares dels daus a les que he esborrat els punts?

★★★ COMENTARIS ★★★

dijous, 24 de febrer del 2011

15: Divisió en parts iguals


Problema 15
No es coneix cap mètode general que ens permeti dividir una figura en parts iguals, aquest és un problema  que s’ha de resoldre en cada cas particular aplicant mètodes heurístics.
Naturalment, que és més fàcil en dues dimensions que en tres, i més fàcil amb figures formades per unitats iguals
La figura de la fotografia està formada per dues peces iguals, formades cadascuna per setze quadrats de la mateixa mida, blancs i vermells. Les peces són reversibles, en el sentit que les podem posar cap per avall.

Una figura composta de dues peces iguals
Podeu esbrinar quina forma tenen?

Més figures:
Tres figures més que es poden dividir en dues d’iguals
Les tres figures —formades per quadrats iguals— de la segona fotografia també es poden dividir en dues parts iguals. Recordem que són reversibles, o sigui que una de les parts es pot haver de girar per composar la imatge del problema. Trobeu la divisió d’aquestes  tres figures.

★★★ COMENTARIS ★★★

dimecres, 9 de febrer del 2011

12: La mateixa figura

Problema 12 
A la figura hi podem veure dos conjunts de peces de Lego: al l’esquerra tres peces en forma del pentominó U i a la dreta cinc trominós rectes.
Els dos grups tenen la mateixa àrea total, concretament 15 caselles.
Dos grups de figures formades amb Lego
El problema consisteix en trobar una figura que es pugui formar amb cadascun dels dos grups —sense tenir en compte els colors, naturalment—.

★★★ COMENTARIS ★★★
★★★ SOLUCIÓ ★★★

dissabte, 15 de gener del 2011

5: Disseccions de pentominós

Problema 5
Els 12 pentominós són una font inexhaurible de problemes.
(Aquí podeu trobar una pàgina específica amb més informació)

Els 12 pentominós dins d’un rectangle de 6 × 10 unitats
Un dels problemes més freqüents és  el de formar una determinada figura amb els diferents pentominós; aquí plantejarem un problema que en algun aspecte és l’invers: dividir un pentominó en parts que ajuntades d’una altra manera formin una figura diferent, per exemple un quadrat.
Els matemàtics de la Grècia clàssica ja van intuir, encara que no ho van explicitar mai, que qualsevol polígon —figura limitada per segments— es pot partir mitjançant rectes en un nombre finit de peces, que reunides convenientment formen qualsevol altre polígon de la mateixa àrea. Aquest fet es va demostrar —és relativament fàcil— a principis del segle XIX. Però la demostració no ens diu quin és el nombre mínim de parts en que podem descompondre una figura per formar-ne una altra de la mateixa àrea; aconseguir-ho amb un mínim de parts és un problema que pot ser força difícil.
En particular, és possible dividir cadascun dels pentominós en diverses parts, que disposades d’una altra manera formin un quadrat. Veiem-ne un exemple:

Dissecció del pentominó V en 4 parts que formen un quadrat
Quin és el menor número de trossos en que es pot dividir algun dels pentominós per formar un quadrat?
És possible dividir algun dels pentominós en quatre parts iguals que puguin formar un quadrat?

★★★ COMENTARIS ★★★
★★★ SOLUCIÓ ★★★

dimarts, 21 de desembre del 2010

1: Dómino i escacs

Problema 1
Les peces de dòmino, estan formades per dos quadrats adjacents.
Si aquests quadrats són de la mateixa mida que les caselles d’un tauler d’escacs —que són 64, exactament 8 × 8— és molt fàcil veure que hi podem col·locar precisament 32 dòminos.
Si ara posem els dos reis en les seves caselles inicials —e1 i e8—, ens en restaran 62 de lliures i podem comprovar a la fotografia que ara hi caben precisament 31 dòminos.
Suposarem aquí que cada dòmino cobreix exactament dues caselles.

Un tauler d’escacs amb 2 reis i 31 dòminos
El problema consisteix en saber quants dòminos podem col·locar en el tauler si els reis estan posats a les caselles del l’angle inferior dreta i a la del superior esquerra —h1 i a8 en la notació usual dels escacs—.

★★★ COMENTARIS ★★★
★★★ SOLUCIÓ ★★★