Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de març del 2011

21: El valor de les lletres

Problema 21
Hi ha un joc anomenat Scrabble, on cada lletra de l’alfabet té un determinat valor numèric que depèn de la llengua de l’edició del joc.
En general, si escrivim un número amb aquestes lletres, el seu valor total no és igual al de la suma dels seus valors, això en català només passa amb l’onze —si adoptem el conveni de per l’1 fer servir només la forma un i no la u—, o en anglès només amb sixteen —si juguem amb el joc de fitxes català, que amb el joc anglès twelve fa 12, però aquí no tenim la W a les fitxes del joc—.
Però els valors reals de les fitxes en el joc comercial no ens interessen pel problema següent. Imaginem que poguessin ser nombres qualsevol, inclosos negatius i fraccions. I que els seus valors fossin els de la il·lustració següent:
Els nous valors d’algunes lletres
Podem veure que ara hi ha més números que són iguals al valor de les seves lletres:

Els números de l’1 al 6
U + N = 6 – 5 = 1
D + O + S = –2 –1 + 5 = 2
T + R + E + S = –8 + 4 + 2 + 5 = 3
Q + U + A + T + R + E = –3 + 6 + 3 – 8 + 4 + 2 = 4
C + I + N + C = 7 – 4 – 5 + 7 = 5
S + I + S = 5 – 4 + 5 = 6
Malauradament, el 7 falla, el seu total amb aquests valors de fitxes, seria:
S + E  + T = 5 + 2 – 8 = –1
Però és possible continuar, escollir uns altres valors per a les lletres i aconseguir que els mots valguin el número que representen fins  força més enllà del 7. Fins a quin número ho aconseguiu?

★★★ COMENTARIS ★★★

dimarts, 8 de març del 2011

18: En català i màgic

Problema 18

Fixem-nos en la figura següent:

L’únic quadrat màgic de 3×3
És el que s’anomena un quadrat màgic, una disposició quadrada de números, en aquest cas 3×3, en la qual totes les files columnes o diagonals sumen el mateix, en aquest cas 15.
Aquest és l’únic quadrat màgic perfecte d’ordre 3, en el sentit que dos quadrats que es poden transformar l’un en l’altre mitjançant girs o simetries els considerem el mateix. Perfecte vol dir format pels nombres naturals consecutius a partir de l’1 i fins a l’ordre al quadrat, en aquest cas 9. Si augmentem l’ordre augmenta molt el nombre de quadrats màgics perfectes, d’orde 4 n’hi ha 880, i de 5×5 exactament 275.305.224.
És fàcil veure que no n’hi pot haver d’ordre 2, i d’ordre 6 es calcula que n’hi ha uns 1,77·10¹⁹
Si suprimim la condició que els nombres  siguin consecutius, òbviament, encara n’hi ha més. Per exemple es poden construir quadrats màgics formats per nombres primers, o també que tots els nombres siguin quadrats, encara que això no se n’ha aconseguit amb quadrats d’ordre 3, però tampoc s’ha demostrat que sigui impossible.
Un quadrat màgic famós és troba a la façana de la passió de la Sagrada Família de Barcelona, obra de Josep Maria Subirachs:

Quadrat màgic de 4×4 a la Sagrada Família
És de 4×4 i no està format per números consecutius, ja que repeteix 10 i el 14 i hi manca el 12, el motiu és que Subirachs volia que la seva suma fos 33.
Ara, fixem-nos en el quadre de la següent il·lustració:

Quadrat alfamàgic en anglès
Aquí, si mirem els números grans en vermell, veurem que formen un quadrat màgic amb suma 45.
Però n’hi ha molt més, si escrivim aquests números en anglès, i comptem les lletres que té cadascun d’ells —són les que surten en groc a cada quadre— veurem que també formen un quadrat màgic —sí, amb repeticions però aquí no ens importa gaire— amb suma 21.
És el que s’anomena un quadrat doblement màgic o alfamàgic.
Naturalment que és dependent de la llengua en la que escrivim els números.
El problema que proposo és construir un quadrat alfamàgic en català.
Per no complicar la recerca, emprarem només la forma un enlloc de u, i dos en lloc del femení dues. Tampoc —de la mateixa manera que es fa en anglès— no comptarem com a lletra el guionet.
Per ajudar una mica incloc una taula amb les llargades dels números fins al 100.

Taula de llargada dels números en català fins al 100
Trobar un quadrat així té una certa dificultat, però hi ha un problema més difícil que és trobar el quadrat alfamàgic en català que tingui la menor constant possible. Puc dir aquí que la dificultat rau en que és molt fàcil partir d’una hipòtesi infundada però que sembla evident, que fa que no trobem precisament el quadrat mínim.
No hi ha trampa, la solució és un quadrat format per números enters diferents  més grans que zero.
Acabem amb una pregunta fàcil no relacionada amb quadrats màgics: quin és el número català, inferior al milió, amb més lletres?

★★★ COMENTARIS ★★★

dilluns, 21 de febrer del 2011

14: Jocs d’inducció

Problema 14
A finals dels anys cinquanta Robert Abbott va inventar un joc de cartes anomenat Eleusis. La idea bàsica era que cada jugador havia d’idear una regla i jugar les cartes amb conformitat amb ella; la resta de jugadors havien de descobrir aquesta regla.
El procés mental per jugar a aquest joc té molt a veure amb la inducció científica: a partir d’unes dades parcials deduir quina és la regla general que hi ha al darrera.
Sovint, examinant gràfics, diagrames, taules numèriques o qualsevol dels esborranys que he generat per crear o resoldre jocs matemàtics i que ja no recordo gaire de què anaven, m’he trobat en una situació similar al la del jugador d’eleusis, haver de deduir a partir del que veig quin era el problema, què són les dades que tinc al paper…
Cal, en ambdós casos, formular hipòtesis, desenvolupar-les i veure si són coherents amb el que estem estudiant. Sovint, n tenim ni idea ni tan sols de quin tema és la regla: pot ser des d’una qüestió del tot abstracta de les matemàtiques a quelcom a tenir que veure amb quelcom com el número de lletres d’una paraula.
Proposo aquí dos problemes d’aquest caire, un amb números i l’altre amb lletres:

Tres quadres númèrics amb diferents lògiques

Tenim aquí tres quadres amb els números naturals de l’1 al 25 ordenats dins d’ells de maneres diferents. En cada cas estan col·locats dins d’un quadrat de 5×5 amb lògiques completament diferents. Podeu explicar quines són les regles d’ordenació en cadascun dels casos? Puc remarcar aquí que a vegades, la lògica és única en el sentit que el que veiem és l’única solució a un problema concret, en altres casos és múltiple, les dades són simplement un dels casos que acompleixen una determinada regla.

Sis alfabets acolorits seguint diverses regles
Aquí veiem sis conjunts de lletres ordenades alfabèticament, en una tipografia concreta i en majúscules. En cada cas, les lletres estan pintades de colors seguint regles diferents. Cal esbrinar quines són aquestes regles d’acoloriment.

★★★ COMENTARIS ★★★

dijous, 3 de febrer del 2011

10: Calendari de daus

Problema 10
A casa hi tinc un calendari, bàsicament com a objecte de decoració, que consisteix en dos daus amb números amb els que es pot formar el dia del mes, i unes barres amb els noms dels mesos. Cada dia cal reordenar les xifres i si s’escau, canviar el mes.

Calendari de daus
La primera qüestió, fàcil, és com es poden col·locar les xifres als dos daus de manera que sigui possible formar amb ells qualsevol número entre el 01 i el 31?
Veiem que els mesos estan pintats simplement sobre unes barres que són uns prismes de secció quadrada i n’hi ha tres a sota dels daus. Aquí ens podem preguntar si no seria possible formar els noms dels mesos —els seus abreujaments de tres lletres— amb tres daus amb sis lletres a cadascun d’ells? O demostrar que és impossible.

Tres daus amb lletres a les seves cares

★★★ COMENTARIS ★★★
★★★ SOLUCIÓ ★★★

dilluns, 24 de gener del 2011

7: Un text xifrat

Problema 7 
La criptografia és la tècnica —o art— de transformar un missatge en un seguit de signes que si són interceptats sigui difícil, o fins i tot impossible, esbrinar el missatge original.
Durant molts segles es van emprar mètodes que amb les tècniques modernes serien molt fàcils de desxifrar. Fins i tot durant la II Guerra Mundial, el mètode de xifratge del Reich alemany que emprava unes màquines anomenades “Enigma” i que només va ser trencat emprant una gran quantitat de mitjans humans i tècnics, seria molt fàcil de trencar amb els ordinadors actuals.
El mètode més antic que es coneix rep el nom de Juli Cèsar, que segurament el va emprar. Consisteix en substituir cada lletra del alfabet  per la lletra que hi ha n posicions més endavant, continuant comptant a partir de la A, si arribem al final del alfabet. Per exemple, si fem servir n = 4, la A es convertirà en E, i la X en B. És un mètode molt fàcil de desxifrar, i si Juli Cèsar el va emprar amb èxit, segurament va ser perquè el seus enemics gairebé no sabien llegir.
Un mètode quasi tan elemental com aquest, és el de substituir cada lletra per un dibuixet diferent. Aquí cal esbrinar a quina lletra correspon cada signe. Recordo haver vist fer servir aquest sistema entre els nois de l’escola…
Si, a més es mantenen els espais entre les paraules o els signes de puntuació, encara és més fàcil ja que paraules d’una o dues lletres n’hi ha poques.
Però aquí, per complicar-ho una mica, farem com Juli Cèsar, que com tots els romans escrivia sense espais; en el text els he suprimit, com també accents i altres signes de puntuació. Els signes estan disposats en grups de cinc, senzillament per llegibilitat.

Text xifrat, sense espais però en grups de 5 caràcters per facilitar la lectura
Podeu desxifrar aquest text? I encara que no tingui res a veure amb la criptografia, esbrinar —és fàcil— qui és el seu autor?

★★★ COMENTARIS ★★★
★★★ PISTES ★★★

dimecres, 22 de desembre del 2010

3: Totes les lletres dels números

Problema 3
A la il·lustració —no, no és una fotografia— hi podem observar com s’escriuen els números en català. Parlem aquí de nombres inferiors a 1.000.000.000.000 que és un bilió i que empra un mot no llistat a la taula, concretament és el primer número que conté la lletra B. Tots els números inferiors a un bilió es poden construir a base de juxtaposar les paraules de la llista, afegint-hi en alguns casos el guionet.
Podem veure, per exemple que les lletres M i L, només apareixen a les paraules MIL i MILIO —aquí, com en els mots encreuats, prescindim de l’accent—; una altra lletra, la X, només surt dins SEIXANTA; la Z només en els nombres entre l’ONZE i el SETZE; la Q, a tots els que contenen QUATRE, QUINZE, QUARANTA o CINQUANTA. Cada lletra té la seva pròpia idiosincràsia, els números entre el DEU i el SETZE introdueixen una curiosa irregularitat lèxica en la seqüència que ens complica una mica el problema…

Les paraules que forment tots els números inferiors a un bilió
Els problema d’avui consisteix en trobar el número enter més petit que conté, al menys una vegada cadascuna, totes les lletres possibles —Excloent la B de bilió que no ens aportaria res a la qüestió—.
Com a problemes subsidiaris podem preguntar també:
Quin és el número més gran que no repeteix cap lletra?
Quin és el número més petit on cada lletra que hi surt, al menys ho fa dos cops?

★★★ COMENTARIS ★★★
★★★ SOLUCIÓ ★★★