El mètode inductiu consisteix en observar les propietats comunes a una sèrie de dades, obtenir una llei que les generi, i generalitzar a altres casos.
No és in mètode infal·lible, com ho podria ser el deductiu quan partim de d’observacions certes, sinó que sempre deixa la possibilitat que la llei amagada darrera les observacions sigui més complexa, que hi hagi excepcions que no hem vist o que les dades no siguin representatives de la totalitat del problema.
En el conjunt de peces de la il·lustració —només els fons de suro és una fotografia— hi manca potser alguna peça.
 |
| 53 peces d’una determinada col·lecció |
Primer cal estudiar propietats en comú de les peces observades, separar les rellevants de les circumstancials, a continuació descobrir una llei general que les descrigui i, finalment, generar totes les peces possibles amb aquesta llei i veure quines manquen a la imatge.
Naturalment que mai no podem estar segurs de què és el que hi manca, igual les peces són arbitràries, per exemple eren les que hi havia en una determinada caixa en la que més a més hi havia un dau i un peó d’escacs, mai no ho podríem esbrinar amb la informació disponible. Però no, aquí cal emprar la navalla d’Occam i trobar una regla senzilla i no arbitrària —que no deixen de ser criteris subjectius.
Trobeu com són la peça o peces mancants.
